Pecador del 29 de Juliol de 2004
Els ordinadors de Les Esmandies i Ronaldinho
per O.F. | La nit del dia 27 no passarà a la història.
|
 Crec que la nit del dia 27 no passarà a la història. O potser sí… Començem pel castell de focs artificials, aquesta gran despilfarrada que any rere any ens priva de tenir més equipaments a tots els mataronins. Amb uns amics, vam estar comptant tot el que s’anava perdent un cop anaven esclatant els cohets. Mireu! Acaba de petar el nou ordinador per Les Esmandies! Oooooh! Qué bonic… Allà, una palmera! Sí, sí… és la subvenció als premis de creació artística!… I després ens anem tots més contents que un gíngol cap a casa.
Però després dels focs, a l’escenari que hi havia darrere de l’EUM, va aparèixer un clon de Ronaldinho aplicat al saboròs ritme de la samba. El paio no ho va fer malament, era un veritable showman, però la va cagar just en el moment en què va començar a tocar música txumba-txumba: semblava que estiguéssim en la més vulgar de les discoteques de Lloret. Em penso que venia de Sant Salvador de Badia del Vallès.
En l’últim tram del concert, es va fer acompanyar per una banda de percussió anomenada Luta sem pausa, un grup format tot just fa uns mesos, que van ensenyar al Ronaldinho de torn com s’ha de fer vibrar al públic amb batucada de veritat. I sense cobrar un cèntim…
|
|
Pecador del 26 de Juliol de 2004
Questió de convidar més o menys
per Ò.F. | Crònica borrosa de la nit del diumenge 25
|
La veritat és que la nit de diumenge 25 no passarà a la història. El Desvetllament Bellugós, per exemple, va estar a punt de convertir-se en una espècie de pista americana mortal per les obres de la Riera. M’explico, baixar des del Parc Municipal a l’Ajuntament era un itinerari a prova de, com a mínim, els boines verdes de l’exèrcit nordamericà recolzats des de la platja de Sant Simó pels marines. Tubs de ferro, forats sense fons, cascos de paletes, i qui sap si mines enterrades a Guerra Civil o esquelets dels nostres ancestres amb possibilitats de renèixer per alguna fòrmula secreta que guarden al Museu.
Pel que fa a la Convidada de la Família Robafaves, sort vaig tenir de conèixer a un dels portadors dels porrons, pequè si no una mica més i moro d’asfíxia i pudor humana. Ja es podien estirar una miqueta més aquesta família i convidar, com a mínim, a barra lliure, que un dia és un dia! No m’estranya que després, els catalans, tinguem fama de poc generosos. Estic segur que si la convidada hagués estat a Múrcia o Aragó, segur que s’hauria convertit en una veritable bacanal d’alcohol i sexe sens fi.
Ai la ruixada…Quants cossos junts disfrutant de les regeneradores gotes d’aigua, quants mugrons saltant al mateix temps esperonats pel fred i la tensió muscular…Llàstima que no estigués en condicions de coordinar la vista amb les mans, que si no…
|
|
Pecador del 25 de Juliol de 2004
El sopar 'verbenero' dels quatre gats
per O.F. | La primera nit de les Santes’04 no passarà a la història. El 2005 podrien anomenar-se Les Santexxx, i convidar a en Conrad Son a que fes la Crida.
|
Definitivament, la primera nit de les Santes’04 no passarà a la història. La que havia de ser la primera presa de contacte amb la festa, una mena d’escalfada de motors col·lectiva, es va quedar diluïda en un sopar verbenero que va comptar amb quatre gats -que menjaven sardines, és clar- i dos concerts i un dj que més val oblidar. “Això em recorda a les Fires Joves però sense esplais” va dir algú.
Els Gatomanda van fer un concert excessivament breu, amb prou feines un parell de temes, encara que podria ser que jo hagués arribat tard. O Jarbanzo Negro, o I Llenties Rouges, ara no m’en recordo, van tocar la mateixa cançó vint vegades: que si ara una miqueta d’ska, un “riff” de gaita per aquí i una flauta perduda per allà…apa i ja som interculturals, veus que bé! Crec que aquesta colla s’hauria de plantejar seriosament dedicar-se al circ. Pel que fa al Dj Wagner Pa, va arribar tard, encara que podria ser que jo m’en hagués anat abans.
De cara a properes edicions, caldria situar en aquesta primera nit un acte estrella per tal de començar com deu mana. Anit , per exemple, jo hagués proposat un megashow amb la Regina do Santos acompanyada per primera vegada de les Cacao Maravillao. Un espectacle irrepetible. D’aquesta manera, s’hauria començat a ensumar l’ambient brasiler a lo Carlinhos Brown que encara està per destapar. I parlant de samba, una pregunta: a algú se li ha ocorregut organitzar unes Santes temàtiques? Per què no? Enguany serien Les Santinhes, i cada any tindrien un eix temàtic. El 2005 podrien anomenar-se Les Santexxx, i convidar a en Conrad Son a que fes la Crida. La nit eròtica es podria allargar durant diversos dies, i tothom hauria d’anar en tanga pel carrer…Bé, són només algunes idees que dessitjo considerin les autoritats competents.
|
|
| Sant del 28 de Juliol de 2004
El concert d'Ibrahima
per Eloi Aymerich | Aglomeració i decepció
|
El concert de Nass Marrackeck va ser extraordinari, per la seva poètica, per la seva serenor, i sobretot, per la seva suggerència. La música dels magribins va ser francament superior a la presentada per Carlinhos Brown; milers de conciutadans vinguts de Marroc, Alger, Gàmbia, Senegal, Nigèria o Mauritania es van incorporar a la festa major gràcies a Nass Marrackech. L´aglomeració i la decepció són les dues mans que em van reportar la samba de postal del mediàtic brasiler.
|
|
Sant del 27 de Juliol de 2004
Els cossos retrobats
per Eloi Aymerich | El desvetllament, el ball, la gran ruixada, el correfoc... la litúrgia de la nit santenca és el retrobament de la massa embogida, dels cossos retrobats.
|
Quantes nits somiava de petit saltar fins a quinze enmig de la Riera. Quantes nits havia imaginat les sensacions de lliurar-se a la bogeria col·lectiva, a la catàrsi, a la torrentera, de milers de persones xisclan, suant i entrexocant.
El desvetllament bellugós és el moment crucial en la nit santera. Només llavors, quan aplaudeixes, o calles, o mires, ets necessàriament conscient de la realitat de la festa, de la dimensió física de Les Santes; tu ets allà, i tu, com milers de joves (i no tan joves) més, celebres l´arribada d´uns dies extraordinaris cantant fins a quinze, ajupint-te, cansant-te.
I considero que també ets conscient de l´arribada de l´autèntica celebració per l´evidència dels cossos. En les nits predecessores, entre la obscuritat de la platja, les ombres de les palmeres, i la feblesa dels fars ataronjats del passeig marítim, tots conviviem en un espai de trànsit, una espècie de sala d´espera on vetllavem l´esclat de llum i xerinola del dia 25.
Les noies boniques de pell fina i bruna ronden amunt i avall, els cors s´afebleixen, les passions es desborden, les relacions s´extremen... i tot perquè des d´avui, el tauler d´escacs dels cossos retrobats ja està en joc.
|
|
Sant del 26 de Juliol de 2004
El món s'acaba (23/07-24/07)
per Eloi Aymerich | Els problemes cibernètics em retenen la crònica dos dies. Finalment, escric què passa els dos primers dies...
|
La pell de gallina quan notem que les havaneres s´apoderen del passeig del Callao. La pell de gallina quan olorem el ferum del cremat. La pell de gallina quan els primers amics et saluden afusivament amb abraçades. La pell de gallina quan retrobes, quan redescobreixes, quan intueixes. La pell de gallina quan t´adones que Les Santes són un element del present, ni un pretèrit nostàlgic ni un futur condicional indefinit.
L´emoció es delata, tothom riu, tothom parla, tothom se sent més aprop d´alguna cosa hetèria però elemental en una festa major com la nostra. Potser el somni, per uns moments gairebé materialitzat, que davant un món que s´acaba, nosaltres, ara i aquí vivim Les Santes. Les vivim enamorant-nos, les vivim saltant, ballant, xisclant, bevent, suant, parlant. Sentint que Les Santes són com un somni d´una nit d´estiu, amb el cel azobé i les orenetes que xiulen, amb la carn fràgil i les formes descrutades enmig de l´alcohol, el baf de la suor i l´insomni necessari.
Això és obra de Semproniana, amics. Això és un miracle.
Demà ens enamorarem. I demà passat, tornarem a adonar-nos que el món s´acaba.
|
|
|
